SANTS, ÀNGELS, DIABLES I MONJOS EN ELS NOMS DE PLANTES EN CATALÀ



 

L'estudi dels noms de les plantes és interessant per diversos motius. Ens permet mirar més profundament el món d'éssers vius que ens envolta, adonant-nos de la seva abundància. En més d'una ocasió la gran quantitat de noms de plantes que hem rebut del patrimoni de generacions anteriors reflecteix la riquesa de les espècies: abans l'home es trobava més a prop de la naturalesa i havia de distingir en les plantes aquells trets que l'home contemporani (cada vegada més rarament en contacte amb la natura) no sap notar. La fitonímia és interessant des del punt de vista pràctic perquè forma part de la terminologia científica. La podem tractar també com a part del testimoni cultural dels nostres predecessors. Durant les meves perquisicions fitonímiques he trobat un grup de noms molt especial. Són les denominacions que es refereixen al món de la religió cristiana i formen part de la cultura rural que avui es troba en perill d'extinció. En els noms de plantes trobem elements que donen prova de la destacada funció que ha acomplert el cristianisme en la vida de l'agricultor o del pastor.

Servint-me de l'obra de Francesc Masclans Els noms de les plantes als Països Catalans (1981) i dels tres volums de la Flora dels Països Catalans (BOLÒS & VIGO, 1984, 1990 i 1995), he recollit per al meu estudi uns dos-cents cinquanta noms catalans que contenen elements inequívocament connectats amb aquesta part de la cultura que són les creences religioses. Alguns d'aquests termes formen part del vocabulari de divulgació científica actual, però la majoria no, i és probable que un dia desapareguin, o potser que ja hagin desaparegut, i que llavors ens dediquem a allò que es podria anomenar "arqueologia lingüística".

L'absoluta majoria de plantes no té pas noms relacionats amb la religió cristiana o, si més no, els investigadors no ho han anotat així, per bé que s'ha de donar compte de la contínua pèrdua dels pocs noms existents en aquesta categoria, a mida que canvia el mode de vida de la gent del nostre temps.

A la Flora dels Països Catalans hi ha 151 tàxons (gèneres, espècies o subspècies) per als quals l'onomàstica popular té noms que aquí es presenten. Però per a la divulgació científica n'han estat acceptats solament una part, mentre que la resta presenta denominacions que provenen de fonts diferents. Vull dir que si una planta té unes quantes denominacions populars adequades, d'entre les quals els científics n'han d'escollir una per ser usada per part del públic no especialitzat en botànica, prefereixen triar noms en categories diferents de les que aquí ens interessen (BOLÒS, 1968). D'aquesta manera, com que afavoreixen l'expansió d'algunes, la resta anirà desapareixent.

Només 36 de les 2043 espècies de la Flora dels Països Catalans proveïdes de noms catalans contenen elements òbviament i indissoluble relacionats amb la religió cristiana. Quan em vaig ocupar d'alguns aspectes fitonímics en llatí, polonès i català, va resultar que la categoria dels epítets (epítet en el sentit emprat en nomenclatura taxonòmica) referits a la mitologia, a personatges de l'Edat Antiga o de la Bíblia, a reis i sants, o sigui, aquella en què se situen també els noms que esmento aquí, no va ser molt rica en exemples (com vaig poder observar, el grup predominant en cada terminologia és aquell que conté trets relacionats amb la morfologia del vegetal, després vénen els que es refereixen a la seva distribució o procedència, els que determinen la similitud o altres relacions de la planta amb diferents éssers vius, etc.). Però al mateix temps s'observa que la participació d'epítets d'aquest grup en català és molt destacada, ja que en aquest sistema trobem quasi vint-i-cinc vegades més denominacions d'aquest tipus que en polonès. La desproporció és enorme. El conjunt de denominacions que es refereixen a figures representatives de la cultura religiosa pot dividir-se en quatre grups principals, en els quals s'apleguen els noms relacionats amb:

α sants (p.ex. lliri de sant Antoni), Jesús (p.ex. espina de Crist), la Mare de Déu (p.ex. cabell de la Mare de Déu), la Trinitat (p.ex. herba de la Trinitat) o personatges bíblics (p.ex. llàgrimes de Salomó),

β sacerdots, monges i frares (p.ex. coixí de monja o lliri franciscà),

γ àngels (p.ex. cabells d'àngel o ala d'àngel) i

δ diables (p.ex. heura del diable o tomaquera del dimoni).

El grup és bastant reduït, però el nombre de denominacions (aproximadament 250) i la seva diversitat em permeten presentar els següents percentatges:

El grup α, és a dir, els noms relacionats amb Jesús, la Mare de Déu, la Trinitat, sants i personatges bíblics: 64%. Aquest conjunt podem dividir-lo en quatre subgrups, amb les següents freqüències d'ús:

α1 sants - 32%

α2 Mare de Déu - 19%

α3 Jesús i la Trinitat - 10%

α4 personatges bíblics - 3%.

Els percentatges dels altres grups principals són els següents:

β sacerdots, monges i frares - 24%

γ àngels - 6%

δ diables - 6%.

El grup més nombrós és aquell en què s'esmenta el nom d'un sant, conjunt que conté 108 unitats fent al·lusió a 37 sants. Si la fitonímia fos la prova de la popularitat d'un sant, el més lloat i preferit resultaria sant Joan, representat en 26 unitats. El segon seria Sant Antoni i el tercer Sant Josep.

Com assenyalen Montserrat Bigas i Marta Milian (1996: 119), autores de l'obra Anàlisi morfolèxica dels noms de planta, l'atribució d'una planta a un sant "pot tenir diverses explicacions, des de la celebració de la festa del sant en una època de l'any en què aquesta planta floreix, es cull, es sembra, es troba, s'utilitza..., fins a la relació miraculosa del sant amb la planta o la identitat de virtuts atribuïdes a la planta i al sant". Així, doncs, tenim per exemple l'Hypericum perforatum (flor de sant Joan, herba de sant Joan o flor de sant Pere), i la causa d'aquestes al·lusions múltiples pot raure, segons Font i Quer, en el fet que la planta en qüestió floreix més o menys en el període de les festes d'aquests sants, a finals de juny (BIGAS & MILIAN, 1996: 120). El mateix passa amb el Chrysanthemum morifolium, és a dir, la flor de Tots Sants (o ram de Tots Sants), que s'utilitza en la festa de Tots Sants.

Un dels més interessants és el nom de la Biscutella auriculata, que en castellà s'anomena anteojos, hierba de anteojos, anteojera, anteojos de Santa Lucía, jaramago de anteojos, irbiana o irbiana perenne. En català aquesta planta té el nom d'herba de santa Llúcia. Santa Llúcia és la patrona de la vista i la planta que hom li atribueix presenta uns fruits (silícules) en forma d'ulleres, segons el parer de Font i Quer (BIGAS & MILIAN, 1996: 120).

Com indica Amades en el seu Folklore de Catalunya (BIGAS & MILIAN, 1996: 120), l'Astragalus monspessulanus es diu herba de sant Llorenç perquè la gent del camp veia en la planta, capaç de recuperar-se ràpidament després d'un incendi, el do de Sant Llorenç, el qual segons la llegenda havia mort cremat en unes graelles.

A vegades resulta que la mateixa planta és atribuïda a dos o més sants diferents. és el cas de l'Agrimonia eupatoria, anomenada herba de sant Antoni o herba de sant Guillem, i l'Helichrysum stoechas (flor de sant Joan, flor de santa Llúcia o ramell de sant Ponç).

Rarament succeeix que el nom científic en llatí tingui alguna cosa a veure amb el nom popular, si ens fixem en la categoria que ens interessa. Una excepció és l'herba de sant Robert. Sovint, el nom català tampoc té un equivalent exacte en polonès, però hi ha unes quantes excepcions. Una n'és el lliri de sant Antoni. Així, al Lilium candidum la gent també l'anomena en polonès lilia ¶wiêtego Antoniego, potser pel fet que la figura del sant normalment va acompanyada per aquesta espècie d'assutzena.

Cada nom té la seva pròpia història i a vegades és difícil precisar avui en dia la seva etimologia. No he trobat cap informació, per exemple, sobre la planta atribuïda a Sant Bru, fundador de l'orde dels cartoixans, el lliri de sant Bru (Anthericum liliago), o ram de sant Isidre (Caltha palustris).

El segon grup més gran és el dels noms relacionats amb la Mare de Déu. Una tercera part del nombre total dels fitònims que he estudiat són precisament aquest tipus d'unitats. Podem suposar que el motiu d'aquest fet és el més que notable culte marià existent no sols a la Península, sinó també en tot el món catòlic.

Els noms al·ludeixen no solament a la Verge Santíssima mateixa, sinó també a les seves robes o parts del cos. Fins i tot trobem la ben especial llet de Maria. Es tracta de la Pulmonaria, que té fulles esquitxades de blanc perquè, com explica el propi Verdaguer, la planta va rebre unes quantes gotes de llet de la Mare de Déu mentre alimentava el petit Jesús (MASCLANS, 1948: 247).

Les corol·les de la Digitalis purpurea tenen una forma allargada que recorda un didal, cosa que podem observar tant en la nomenclatura llatina com en la polonesa (la planta es diu naparstnica), però també a la catalana (didals de la Mare de Déu). Així, aquesta darrera atribuïa el didal a la Verge, i això pot significar que la Mare de Déu feia un paper molt important en la cultura rural d'aquella terra. Ho crec perquè no és un cas aïllat.

Aquí trobem un exemple de sinonímia: L'Aquilegia vulgaris. Les seves flors amb cinc esperons, és a dir, prolongacions tubulars i tancades de la base de la corol·la, són o eren interpretades com a guants de la Mare de Déu o també com a bonets de capellà. En polonès el nom sembla ser una traducció literal de la denominació llatina (els esperons recorden el bec d'una àguila i la planta es diu orlik).

Una de les flors més belles de la flora europea és l'orquídia que creix també a Polònia, el Cypripedium calceolus. El label de la seva flor, molt característic i inflat, va resultar en moltes llengües la font d'origen de les seves diverses denominacions (sabatetes de la Mare de Déu i sabatetes del bon Jesús) perquè, com podem notar, sembla una sabata. I de nou ens trobem davant d'un cas de sinonímia en què la planta té dos noms que fan referència a dos personatges diferents, però que tenen alguna cosa en comú. Així, ambdós són molt importants en la nostra cultura i en la nostra religió. Fins i tot es podria dir que, quan apareixen en el nom d'una planta, aquesta es fa més íntima, més pròxima al creient. Al mateix temps, els noms són una prova de la importància d'aquests personatges en la vida de la gent que va elaborar tals denominacions.

I un exemple més, però en aquest cas molt més nombrós: els representants del gènere Cuscuta. Aquesta planta parasítica que no produeix pigment verd ni fulles, sols una tija, flors i fruits, sembla cabells, i això es reflecteix en els seus noms populars, que, a més a més, formen part d'un conjunt de sinònims molt abundant (barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, cabellera d'àngel, cabells d'àngel, cabells de Déu nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu i cabells de Nostre Senyor). és també un exemple de metaforització, la base de la qual és l'analogia o la comparació.

Un grup notable, però no tan abundant en exemples, és aquell que reuneix els noms que al·ludeixen a Jesús. El nom de l'arbust Euphorbia milii n'és un representant molt evident: la seva tija proveïda de moltes espines ben desenvolupades va donar lloc a què s'anomenés espines del bon Jesús o espina de Crist. He d'esmentar també una altra planta que té el mateix nom i que per les mateixes raons es diu espina de Crist. Em refereixo al Paliurus australis, o en castellà espina santa.

Els vegetals amb noms referits a la Trinitat tenen algun òrgan compost de tres parts, per exemple flors amb tres pètals o fulles amb tres lòbuls (Anemone hepatica, herba de la Trinitat).

El subgrup més petit és el dels noms que al·ludeixen a personatges bíblics. Potser la planta més popular que s'anomena d'aquesta manera és el Cercis siliquastrum, l'arbre de Judes en català. La tradició diu que és l'arbre del qual es va penjar Judes. Un altre exemple de nom d'aquest subgrup és la flàmula de Job (Clematis flammula). Aquesta liana té fulles que secreten substàncies que produeixen inflamació o irritació de la pell. Probablement el nom fa referència a la lepra del Job bíblic. Sabem també que la planta solia ser utilitzada per part de captaires que volien irritar-se la pell per provocar més compassió a l'hora de demanar almoina.

Un lloc molt especial entre els noms que aquí ens interessen l'ocupen els referits al món eclesiàstic. Aquests noms són resultat sovint d'una metaforització basada en una analogia. Per exemple, les espècies del gènere Orobanche es diuen frares, perquè suposo que la seva corol·la s'assembla a la caputxa d'un hàbit. Potser menys evidents són d'altres exemples com la corona de frare (Globularia alypum). Li he trobat unes quantes denominacions humorístiques, com coixí de monja i coixí de frare, l'explicació de les quals és bastant simple. Aquestes plantes són mates molt espinoses i compactes que creixen en forma de coixí. Un altre exemple pot ser el nom mamella de monja per a una cactàcia (Mamillaria sp.).

Els noms que d'alguna forma es refereixen a àngels o diables no són molt abundants i en total són dues vegades més escassos que els de la categoria que acabo de comentar. En general, els noms que al·ludeixen a àngels assenyalen que la planta tenia connotacions positives per a la gent rural, gràcies a seves virtuts, per exemple. Al contrari, noms com blat del diable o tomaquera del dimoni es refereixen a plantes que, d'alguna manera, resulten perjudicials o verinoses. Són males herbes, o simplement dificulten la collita de les espècies que es cultiven. Suposo que l'origen del nom català de la liana Smilax aspera (heura del diable) respon a una analogia amb l'heura (Hedera helix), però l'heura del diable porta espines. Això vol dir que les denominacions d'aquest tipus sovint tenen un caràcter avaluador.

Són molt rars els casos de rebuig en grups diferents dels aquí esmentats. Com indiquen Bigas i Milian (1996: 112), dos exemples amb elements sexuals i escatològics podrien ser els botons de frare (Centaurea scabiosa) i el pet de frare (Calendula officinalis).

Hi ha molts casos de sinonímia i polisèmia entre els noms de plantes de totes les categories que acabo de comentar. Voldria només citar un exemple de dos noms amb connotacions contradictòries: L'Hordeum murinum sol ser anomenat no tan sols blat de sant Joan, sinó també blat del diable. Quant a la polisèmia diria que els seus casos són bastant homogenis si ens fixem en la base de la seva metaforització. La mateixa fórmula blat del diable serveix a la gent del camp per designar quatre espècies diferents, encara que totes tenen alguna cosa en comú: apareixen entre cereals i en dificulten el creixement (BIGAS & MILIAN, 1996: 154). Les espècies de cabells d'àngel (Cuscuta sp. i Stipa pennata) tenen algunes parts del seu cos (tall o fruits) molt allargades, i poden ser percebudes com pèls. En la nòmina trobem més exemples d'aquest model.

Com hem pogut veure, el grup dels noms que al·ludeixen a figures o personatges relacionats amb la religió cristiana és relativament gran en llengua catalana. Aquestes denominacions fan referència a sants, a Jesús, a la Mare de Déu, a la Trinitat, a personatges bíblics, al món eclesiàstic (sacerdots, monges i frares), a àngels i a diables. El conjunt no només ens presenta l'abundor de formacions designadores la base de les quals és la metàfora, sinó que també és una prova de la importància del cristianisme per a la gent del camp en segles passats i de l'íntima relació que tenien amb les figures religioses, relació que els duia a transferir elements relacionats amb les seves creences vers el món que els envoltava, en aquest cas les plantes.

 

 

Bibliografia

 

BIGAS, Montserrat & Marta MILIAN (1996). Anàlisi morfolèxica dels noms de planta. Pròl. de Maria Teresa Cabré. Biblioteca Filològica, XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

BOLÒS, Oriol de (1968). "La formació del llenguatge botànic català". Estudis romànics, 13. Pàgs. 209?224.

BOLÒS, Oriol de & Josep VIGO (1984). Flora dels Països Catalans, I. Barcelona: Barcino.

BOLÒS, Oriol de & Josep VIGO (1990). Flora dels Països Catalans, II. Barcelona: Barcino.

BOLÒS, Oriol de & Josep VIGO (1995). Flora dels Països Catalans, III. Barcelona: Barcino.

MASCLANS, Francesc (1948). "La Virgen Santísima en los nombres populares de las plantas". Estudios. Pàgs. 239-250.

MASCLANS, Francesc (1981). Els noms de les plantes als Països Catalans. Monografies locals, 24. Botànica. Granollers / Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya / Montblanc?Martin.

 

 

Nòmina

 
ala d'àngel Acanthus mollis γ
angelets Centaurea cyanus γ
angelets Taraxacum sp. γ
angèlica Angelica archangelica γ
angèlica borda Angelica silvestris γ
angèlica vera Angelica archangelica γ
angelina Teucrium pyrenaicum γ
angelina Centaurea cyanus γ
angelina Saxifraga geranioides γ
angelina Veronica tenuifolia γ
angelina Veronica tenuifolia γ
angelines Teucrium pyrenaicum γ
angelins Teucrium pyrenaicum γ
arbre de Judes Cercis siliquastrum α
arbre de sant Josep Vitex agnus-castus α
arbre del bisbe Bischofia javanica β
arç de sant Josep Chaenomeles lagenaria α
arracades de la Mare de Déu Paronychia argentea α
arracades de la Mare de Déu Paronychia capitata α
assotacrist Cirsium acarna α
assots de Crist Amaranthus caudatus α
assots de Crist Amaranthus tricolor α
assots de monja Amaranthus tricolor β
assots de monja Amaranthus caudatus β
barba de caputxí Cuscuta sp. β
barba de frare Tragopogon pratensis β
barba d'ermità Nigella damascena β
barretets del capellà Umbilicus rupestris β
barrets de capellà Euonymus europaeus β
beatamaria Polygonatum officinale α
blat de sant Joan Hordeum murinum α
blat del diable Echinaria capitata δ
blat del diable Hordeum murinum δ
blat del diable Aegilops ovata δ
blat del diable Bromus madritensis δ
ble de frare Phlomis italica β
blenera de frare Phlomis italica β
boix de la Mare de Déu Rhododendron ferrugineum α
bonets de capellà Aquilegia vulgaris β
botja de sant Joan Santolina chamaecyparissus α
botja santjoanera Santolina chamaecyparissus α
botons de frare Centaurea scabiosa β
cabell de la Mare de Déu Cuscuta sp. α
cabellera d'àngel Cuscuta sp. γ
cabellets de la Mare de Déu Stipa pennata α
cabells d'àngel Cuscuta sp. γ
cabells d'àngel Stipa pennata γ
cabells de Déu nostre Senyor Cuscuta sp. α
cabells de la Mare de Déu Cuscuta sp. α
cabells de Nostre Senyor Cuscuta sp. α
camisola de la Mare de Déu Convolvulus arvensis α
campaneta de la Mare de Déu Calystegia sepium α
canonges Valerianella olitoria β
capça de sant Joan Centaurea conifera α
capellans Santolina chamaecyparissus β
capellans Lepidium draba β
caputxí Papaver rhoeas β
caputxí morat Orchis morio β
caputxina Trapaeolum majus β
carbassera de cabell d'àngel Cucumis citrulus var. pasteca γ
card del dimoni Onopordon illyricum δ
card marià Silybum marianum α
carmelitana Verbena hybrida β
carmelitana blava Phacelia bipinnata β
carxofeta de sant Joan Centaurea conifera α
cirerer de la Mare de Déu Crataegus monogyna α
cirerer de santa Llúcia Prunus mahaleb α
cirerer del bon Pastor Ruscus aculeatus α
cirerer del Bon Pastor Crataegus monogyna α
cireretes del bon Pastor Ruscus aculeatus α
clau de Nostre Senyor Muscari racemosum α
clau de Nostre Senyor Muscari comosum α
clavell de sant Jaume Centaurea cyanus α
clavell dels cartoixans Dianthus carthusianorum β
clavellet de sant Isidre Dianthus plumarius α
coixí de frare Erinacea anthyllis β
coixí de monja Astragalus massiliensis β
coixí de monja Erinacea anthyllis β
col caputxina Brassica oleracea var. conica β
cor de Maria Dicentra spectabilis α
corona de Crist Rubia peregrina α
corona de frare Globularia alypum β
corona de frare Cirsium echinatum β
creu de sant Antoni Tribulus terrestris α
cua del diable Cereus peruvianus δ
didalera de sant Jeroni Digitalis lutea α
didalets de la Mare de Déu Lonicera implexa α
didals de la Mare de Déu Digitalis purpurea α
ditets de la Mare de Déu Lonicera implexa α
dits del frare Orobanche latisquama β
dominica Vinca rosea β
enciamet de caputxí Lepidium sativum β
enciamet de la Mare de Déu Samolus valerandi α
escardot de Nostra Senyora Silybum marianum α
escarxofa de sant Joan Centaurea conifera α
espina de Crist Paliurus australis α
espina de Crist Euphorbia milii α
espines del bon Jesús Euphorbia milii α
faldes de la Mare de Déu Convolvulus arvensis α
fenc de sant Isidre Trifolium incarnatum α
figuera del diable Ricinus communis δ
flàmula de Job Clematis flammula α
flor de la Mare de Déu Linum tenuifolium subsp. suffruticosum α
flor de monja Cistus clusii β
flor de sant Agustí Gomphrena globosa α
flor de sant Benet Geum urbanum α
flor de sant Jaume Althaea rosea α
flor de sant Jaume Amaryllis formosissima α
flor de sant Joan Anemone alpina α
flor de sant Joan Helichrysum angustifolium α
flor de sant Joan Hypericum perforatum α
flor de sant Joan Santolina chamaecyparissus α
flor de sant Joan Helichrysum stoechas α
flor de sant Pere Hypericum perforatum α
flor de santa Llúcia Helichrysum angustifolium α
flor de santa Llúcia Helichrysum stoechas α
flor de Tots Sants Chrysanthemum morifolium α
francesilla Ranunculus asiaticus β
francesilla de camp Ranunculus acer β
frare Orobanche crenata β
frare Arisarum vulgare β
frare Orobanche sp. β
frare blau Orobanche mutelii β
frare cugot Arisarum vulgare β
frare de les faveres Orobanche crenata β
frare de l'heura Orobanche hederae β
frare de verneda Lathraea clandestina β
frare del ginestell Orobanche rapum-genistae β
frare del romaní Orobanche latisquama β
frare d'estepa Cytinus hypocistis β
frare d'estepa Cytinus hypocistis β
frare d'estepa Lathraea clandestina β
frares Lepidium draba β
frares Lythrum salicaria β
fraret Arisarum simorrhinum β
fraret Arisarum vulgare β
frarot Orobanche foetida β
fulles de la Mare de Déu Pulmonaria affinis α
fulles de santa Maria Rumex sp. α
garrofer del diable Anagyris foetida δ
garrover del diable Anagyris foetida δ
gerani de Sant Robert Geranium robertianum α
gèum de sant Benet Geum urbanum α
guants de la Mare de Déu Aquilegia vulgaris α
guants de Maria Digitalis purpurea α
guindes del bon Pastor Ruscus aculeatus α
herba angèlica Angelica silvestris γ
herba beatamaria Polygonatum officinale α
herba cristofolina Actaea spicata α
herba de Bona Diotis candidissima α
herba de la Mare de Déu Hyoscyamus α
herba de la Mare de Déu Parietaria officinalis subsp. judaica α
herba de la Trinitat Anemone hepatica α
herba de la Trinitat Viola tricolor subsp. arvensis α
herba de la Trinitat Viola tricolor subsp. subalpina α
herba de Noè Herniaria hirsuta α
herba de Nostra Dama Parietaria officinalis subsp. judaica α
herba de sant Anton Sideritis hirsuta α
herba de sant Antoni Sideritis hirsuta α
herba de sant Antoni Dorycnium hirsutum α
herba de sant Antoni Agrimonia eupatoria α
herba de sant Antoni Stachys recta α
herba de sant Antoni Chrysanthemum parthenium α
herba de sant Benet Geum urbanum α
herba de sant Bonifaci Ruscus aculeatus α
herba de sant Cristòfol Actaea spicata α
herba de sant Domènec Centaurium maritimum α
herba de sant Domènec Teucrium chamedrys α
herba de sant Felip Isatis tinctoria α
herba de sant Francesc Herniaria hirsuta α
herba de sant Guillem Agrimonia eupatoria α
herba de sant Jaume Geranium robertianum α
herba de sant Jaume Senecio jacobaea α
herba de sant Joan Santolina chamaecyparissus α
herba de sant Joan Galium verum α
herba de sant Joan Hypericum perforatum α
herba de sant Jordi Centrarchus ruber α
herba de sant Llorenç Sanicula europaea α
herba de sant Llorenç Astragalus monspessulanus α
herba de sant Pau Primula veris α
herba de sant Pelegrí Stachys byzantina α
herba de sant Pere Parietaria officinalis subsp. judaica α
herba de sant Pere Santolina chamaecyparissus α
herba de sant Ponç Mentha pulegium α
herba de sant Ponç Teucrium polium subsp. pseudohyssopus α
herba de sant Ponç Teucrium polium subsp. capitatum α
herba de sant Robert Geranium robertianum α
herba de sant Roc Pulicaria dysenterica α
herba de sant Segimon Saxifraga vayredana α
herba de santa Bàrbara Barbarea vulgaris α
herba de santa Caterina Impatiens balsamina α
herba de santa Caterina Peucedanum ostruthium α
herba de santa Llúcia Biscutella sp. α
herba de santa Margarida Centaurium erythrea α
herba de santa Maria Digitalis purpurea α
herba de santa Maria Hyoscyamus sp. α
herba de santa Maria Polygonum persicaria α
herba de santa Maria Centrarchus ruber α
herba de santa Paula Centaurium linariifolium α
herba de santa Quitèria Mercurialis tomentosa α
herba de santa Rosa Paeonia humilis α
herba de santa Sofia Descurainia sophia α
herba del bon Jesús Chelidonium majus α
herba del diable Pastinaca lucida δ
herba del frare Orobanche crenata β
herba del frare Euphorbia lathyris β
herba del frare Euphorbia characias β
herba del frare vellosa Euphorbia characias β
herba del mos del diable Primula veris δ
herba del mos del diable Succisa pratensis δ
herba dels canonges Valerianella olitoria β
herba frarera Orobanche crenata β
herba santjoanera Linum tenuifolium subsp. suffruticosum α
heura del diable Smilax aspera δ
llàgrimes de Job Coix lacryma-jobi α
llàgrimes de Maria Polygonatum officinale α
llàgrimes de Salomó Convallaria majalis α
llàgrimes de sant Josep Ornithogalum arabicum α
llengua de frare Arisarum vulgare β
llet de Maria Pulmonaria affinis α
lliri de la Mare de Déu Convallaria majalis α
lliri de sant Antoni Lilium candidum α
lliri de sant Antoni Hemerocallis fulva α
lliri de sant Bru Anthericum liliago α
lliri de sant Francesc Iris susiana α
lliri de sant Francesc Iris chamaeiris α
lliri de sant Joan Gladiolus segetum α
lliri de sant Joan Gladiolus communis α
lliri de sant Joan Gladiolus illyricus α
lliri de sant Joan Hemerocallis fulva α
lliri de sant Josep Freesia refracta α
lliri de santa Cristina Pancratium maritimum α
lliri de santa Paula Amaryllis belladona α
lliri del Nen Jesús Freesia refracta α
lliri franciscà Iris susiana β
mà de Crist Potentilla reptans α
mà de Maria Potentilla reptans α
mà de santa Maria Leonurus cardiaca α
mamella de monja Mammillaria sp. β
manetes de la Mare de Déu Lonicera xylosteum α
manetes de Nostre Senyor Fumaria officinalis α
mantell de la Mare de Déu Petasites fragrans α
mantell de la Verge Fagonia cretica α
mantell de santa Rita Nopalxochia ackermannii α
mantellet de la Verge Petasites fragrans α
matafrares Orobanche crenata β
mató de monja Viburnum opulus β
monges Papaver rhoeas β
mossegada del diable Succisa pratensis δ
ordi d'àngel Hordeum vulgare γ
ordi d'àngel Hordeum hexasticum γ
orella de monjo Umbilicus rupestris β
orella de monjo Bupleurum rigidum β
orelles de monjo Umbilicus rupestris β
pebre de frare Vitex agnus-castus β
pèsol caputxí Pisum sativum β
pet de frare Calendula officinalis β
peu de Crist Potentilla reptans α
peu de Crist Potentilla alchemilloides α
peu de Crist Alchemilla gr. alpina α
peucrist Potentilla reptans α
peucrist Potentilla alchemilloides α
peuets de Nostre Senyor Fumaria officinalis α
pinya de sant Joan Centaurea conifera α
ploma de santa Teresa Epiphyllumsp. α
pometes de la Mare de Déu Crataegus monogyna α
pometes del Bon Pastor Crataegus monogyna α
pometes del diable Pyracantha coccinea δ
queixals del diable Ranunculus bulbosus δ
raïm de sant Salvi Phytolacca americana α
ram de sant Isidre Caltha palustris α
ram de sant Pere Crataegus monogyna α
ram de Tots Sants Chrysanthemum morifolium α
ramell de sant Ponç Helichrysum stoechas α
ramell de sant Ponç Helichrysum angustifolium α
rapa de frare Arisarum vulgare β
rosa de la Mare de Déu Paeonia humilis α
rosa de Nostra Senyora Anastatica hierochuntica α
rosa de santa Clara Paeonia humilis α
roser de santa Caterina Hibiscus mutabilis α
ruibarbre de frare Rumex alpinus β
sabatetes de la Mare de Déu Antirrhinum majus α
sabatetes de la Mare de Déu Catananche coerulea α
sabatetes de la Mare de Déu Cypripedium calceolus α
sabatetes del bon Jesús Cypripedium calceolus α
sabatetes del Nen Jesús Ophrys tenthredinifera α
sabatons de la Mare de Déu Hypecoum grandiflorum α
sang de Crist Fumaria officinalis α
santjoanera Lonicera xylosteum α
santjoanera Lonicera implexa α
santjoanera Viburnum tinus α
santjoans Verbascum thapsus et aff. α
santjoans Verbascum pulvurentum α
segell de Salomó Polygonatum officinale α
tomaquera del dimoni Solanum nigrum δ
tomàtiga del dimoni Solanum nigrum δ
trèvol de santa Maria Melilotus alba α
túnica de Crist Datura metel α
ull d'àngel Adonis autumnalis γ
ullastre de frare Phagnalon saxatile β
ulls de l'Infant Jesús Myosotis sp. α
ulls de Maria Myosotis sp. α
ungla del diable Ornithopus compressus δ
ungla del diable Rhagadiolus stellatus δ
ungleta de la Mare de Déu Trifolium campestre α
vara d'Adam Agapanthus africanus α
vara de Jessè Polianthes tuberosa α
vara de sant Josep Asphodelus cerasifer α
vara de sant Josep Polianthes tuberosa α
viola de la Mare de Déu Viola tricolor subsp. subalpina α
viola de sant Josep Primula hirsuta α
viola de sant Pere Cyclamen balearicum α
violer de sant Josep Primula hirsuta α
violeta de la Mare de Déu Viola odorata α
xinel·les de la Mare de Déu Briza media α
xinel·les de la Mare de Déu Hypecoum grandiflorum α
xuclamel santjoaner Lonicera xylosteum α